Fer música de jazz amb un grup de gralles és un fet insòlit i sorprenent, però serà un fet real el proper diumenge 31 de maig, a les vuit de la tarda, a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, dins del cicle de Més Músiques.
El promotor de l’atreviment ha estat Jordi López, que des de fa temps va reunir a membres de les gralles del Baix Penedès i van tirar endavant La Big Band Grallera.
Segons el mateix Jordi López:
“És molt habitual sentir la gralla seca pels carrers i a les places, tocant peces tradicionals, però no ho és gaire, per no dir gens, sentir-la en una sala fent concerts i molt menys encara amb una formació de Big Band a l’estil de les bandes de jazz que estem acostumats a escoltar.
Per tant, aquest concert és també, una reivindicació de la gralla seca com a instrument musical en tota la seva plenitud, capaç de fer molt més del que normalment se li demana, limitant-la a un paper secundari i utilitzant per als concerts només les gralles dolces, de timbre més suau i d’afinació més fàcil.
En alguns dels temes que sentirem, fins i tot hi hem incorporat el que podríem considerar la família de gralles seques completa, amb la gralla baixa, la gralla de dues claus, la gralla seca i el grall, instrument aquest últim menys evolucionat, de timbre més punyent i d’afinació més complexa encara que la gralla seca. El grall havia sonat fa molts anys, però darrerament s’està recuperant de l’oblit en què es trobava i s’està tornant a utilitzar en alguns balls populars”
La Big Band Grallera està formada per Carles Guasch, Miquel Rovira, Carles Bo, Joan Ramon Ivern, Rosa M. Marcé, Pere Marcé, Jordi Inglès, tots ells amb gralles. I per Mercè Dexeus, piano; Raimon Corbella, baix, i Blai Rovirosa, bateria. Dirigits per Jordi López que presentarà el programa com si es tractés del menú d’un restaurant amb peces tan interessants com: Voler-ho Marinat, i Salseta Pikant, fent un total de tretze peces. El concert finalitzarà amb unes Variacions Lliures sobre Sant Martí del Canigó.
Per tant, per al proper diumenge, es presenta una proposta atrevida d’un instrument tradicional en format de jazz culinari.
Retroenllaç: latafanera.cat
Ei, genial, això de dur la gralla més enllà dels carrers i l’acompanyament, per a convertir-la en protagonista absoluta. Ei, i no només es pot fer jazz. Proveu a tocar “Fiesta” dels The Pogues, xalareu!